OLIGOTERÀPIA

Com en tot ésser viu, l’organisme humà està compost per una sèrie d’elements químics, en major o menor quantitat. Els oligoelements, també denominats elements traça, són presents en el nostre organisme en petitíssimes quantitats, però no per això deixen de ser importants biològicament, sinó tot el contrari, perquè resulten ser essencials pel seu efecte catalitzador en les reaccions bioquímiques. Participen com a facilitadors en els grans cicles de producció d’energía, així com en les reaccions enzimàtiques. Veiem, doncs, que estan relacionats gairabé pràcticament amb totes les funcions vitals i la seva carència provoca nombroses disfuncions i alteracions de salut.

L’estudi de l’Oligoteràpia té diversos predecesors, encara que el veritable artífex d’aquesta teràpia va ser Jacques Ménétrier (1908-1986), qui la va desenvolupar basant-se en els estudis realitzats per Gabriel Bertrand (1867-1962). Els treballs de Ménétrier van ser claus per a poder establir una utilització pràctica i clínica de l’Oligoteràpia. Ménétrier va catalogar a les personas en quatre apartats. Aquests apartats els va anomenar “diàtesis o síndromes reaccionals”, és a dir, els va classificar segons la predisposició orgànica a contreure unes determinades malalties. Aquests síndromes reaccionals s’anomenen: hiperreactiu, hiporeactiu, distònic i anèrgic. Anys més tard s’ha afegit un cinquè síndrome: neuroendocrí.

Amb aquesta teràpia, no tan sols aconsello prendre aquell oligoelement que faci front al símptoma que pateix el pacient. Es necessari reconèixer quina és la seva diàtesi per a recomanar també l’element traça que treballi dita diàtesi, és a dir, el “terreny i la receptivitat” que ha predisposat la seva patologia.

NATUROPATIA: DIETÈTICA – FITOTERÀPIA – HIDROTERAPIA – GEOTERAPIA – SALS DE SCHÜSSLER – OLIGOTERÀPIA – NUTRACÈUTICS